Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Taibilla

Embassaments

Embassament del Taibilla

Marc territorial.

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

L'embassament queda ubicat dins de la Zona Prebètica, en l'àmbit més septentrional de les Serralades Bètiques.

Constituïx un cos fonamentalment autòcton.

La Zona Prebètica es pot considerar davall dos aspectes: el sedimentari i l'estructural, i dins d’este podem distingir dos dominis tectosedimentaris: el Prebètic Extern i el Prebètic Intern (l'intern cap a mar dins i l'extern cap a l'altiplà). Dins del Prebètic Intern podem distingir el Prebètic meridional, que es correspondria amb la part més meridional del Prebètic intern. En este domini s'integraria la tancada de la presa.

Generalment, el Prebètic Intern posseïx una tapadora cretàcica, encara que en altres, esta es troba desmantellada, amb la qual cosa aflora el juràssic i hi apareixen grans aqüífers, com és el cas de les Unitats Hidrogeològiques de Taibilla i Revolcadores-Serrata, afectades per la conca de la Presa en la seua zona sud-oest. En altres casos, el mantell cretaci no es troba desmantellat, encara que el seu contingut calcari pot formar aqüífers (cas de la unitat hidrogeològica de la Sierra Segura-Cazorla).

Dins del Prebètic es poden associar quatre subzones associades a distints estils tectònics. D'estes quatre subzones, al Prebètic Intern li correspon la Subzona I, associat a Grans Plecs i eventualment Plecs-falla; açò coincidix amb el domini tectosemimentari associat, que posseïx unes àmplies tapadores mesozòiques i terciàries. La zona de la tancada de la presa es troba integrada en este mantell, el qual arriba a aflorar en el llavi alçat la unitat cretàcica davall el mant terciari a la zona immediatament aigües avall de la presa. El vas de l'embassament s'ubica en el llavi inferior de la falla, dins de la tapadora terciària formada per calcàries i margues de l'Oligocé Superior.

Esquema geológico regional
Esquema geològic regional

Geologia i geotècnia de la tancada.

El Prebètic Intern on s'ubica la presa constituïx una subzona de la Zona Prebètica l'estil general de la qual ve caracteritzat per l'existència de grans plecs i, eventualment, plecs-falla.

Encara que constituïx un cos autòcton, ha patit grans translacions en el seu si a causa de l'existència de grans falles d'esgarre. En concret la zona s'ubica entre les grans falles de Socovos (o de la “Linea Elèctrica”) al Nord, i la Falla de Tíscar, a la zona S de la serra de Cazorla. Estes falles d'esgarre han patit translacions de l'ordre de diverses desenes de quilòmetres i han seguit el moviment del sòcol. Tectònicament, els distints llavis de falla se submergixen com més cap al sud ens movem. Estos envols poden aparéixer ocults pels mantells de cobertura terciaris que es van comentar en l'apartat anterior.

La zona sud a la Sierra de Zacatín, on s'ubica l'embassament i la seua conca es troba afonada des de la falla normal que creua l'estret de l'aire d'Oest a Est. La Sierra posseïx una infinitat de falles de distensió i plecs orientats de Sud-oest a nord-est (localment Oest-Est), de manera que els blocs elevats se situen a la zona Nord-oest descendint cap al Sud, encara que la menor erosió a la sierra (formada amb materials calcaris competents) fa que topogràficament es trobe a una altura major que l'embassament i la vall del Taibilla, de forma general s'han afonat més les seues zones axials sinclinals realçant-se els anticlinals. La Sierra de Zacatín pertany a l'extremitat sud-occidental del “Anticlinori de Socovos-Sierra de la Muela”.

Les diverses falles inverses i encavalcaments que afecten els materials miocens marins poden obeir a compressions de cobertura provocades per acurtaments en el nivell del sòcol cretaci a partir de falles d'esgarre profundes.

Es troben al seu torn a la zona indicis neotectònics, com l'existència de dos terrasses en el Segura (activitat dins del quaternari), l'existència de falles normals en materials al•luvials del Miocé Superior i conglomerats pliocens.

Centrant-nos a la zona de la tancada, hi trobem la confluència d'un eix sinclinal amb una falla normal. La falla normal seguix sensiblement la direcció del sistema de falles i plegaments de “Anticlinorio de Socovos-Sierra”, la qual cosa pot indicar que la seua formació és anterior al del plegament sinclinal, on la direcció de Sud a Nord indica la seua formació més recent. Este plegament no encaixa cronològicament amb la resta SO a NE i pot indicar que obeix a un plegament de cobertura pel descens de plaques inferiors, i que no afecten el llavi alçat de la falla ja que no es detecta una continuïtat de l’esmentat plegament a partir d’esta:

Geología y geotecnia de la cerrada
Geologia i geotècnia de la tancada.

A la zona apareix localment una falla intramiocènica que separa la zona nord (immediatament aigües avall de la tancada) de la zona sud (tancada i vas), l'estratigrafia de la qual és completament distinta. La zona nord, composta per les calcàries de l'eocé, es troba més fracturada. Així, en el punt en què esta falla creua el riu, apareix un altre pla de falla que pren un angle en direcció nord de quasi 90 graus. També hi ha una sèrie de falles i fractures menors, al voltant de les grans fractures i amb el mateix origen que estes.

La zona sud, amb materials terciaris més dúctils, i menys competents, està sotmés a les mateixes deformacions que la zona nord, encara que estos fenòmens es veuen reflectides en una sèrie de plecs i deformacions aplicats a esta cobertura.

Esta sèrie de plecs i deformacions es veu reflectida en la poca continuïtat dels estrats en els perfils geotècnics realitzats en la tancada.

pujar

abans següent tornar