Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Argos

Embassaments

Embassament d'Argos

Marc territorial.

Geologia i geotecnia.

Geologia i Geotecnia regional

L'embassament de Argos es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment noroccidental del Erógeno Alpí Perimediterráneo (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corrimiento originada durant el Cretácico i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Dins de les serralades béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibérico. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trías fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol ( Paleozoic Hercínico ) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de cabalgamiento mesozoicos i cenozoicos), en els quals el Trías argilenc-evaporítico actua com material d'enlairament i els cabalgamientos tenen vergencia general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.

Segons la naturalesa dels materials i el grau de deformació es diferencien clarament dues zones:

  • Prebético, amb facies dipositades en mitjans succints, que durant el Mesozoico representava la zona més propera al continent, constituït pel massís Ibèric.
  • Subbético, de facies pelágicas a partir del Lias Mig, que representa la zona de dipòsit marí més allunyada del continent, amb materials de conca oceànica i eventualment roques volcàniques efusivas durant el Mesozoico.

Entre ambdós es reconeixen en algunes zones les Unitats Intermèdies, corresponents als materials del talús continental, amb facies en general de tipus turbidítico, lligades al diposite en ventalls submarins i que localment poden arribar a espessors considerables. Tenen característiques pròpies amb importants variacions laterals, cavalcant sobre el Prebético i cavalcats pel Subbético.

A més, es distingeixen els materials autòctons que en la nostra zona d'estudi, corresponents a les formacions postorogénicas, que es van dipositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats alóctonas, i que constitueixen la cobertera quaternària.

Foto Embalse de Argos
 

Geologia i Geotécnia del got

El got està constituït per les argiles triásicas, excepte un menut retazo, localitzat en vessant esquerre, en concret en l'estrep esquerre de l'estructura sobre el canal Argos-Quípar, on afloren les margues i calcàries margosas, una mica sorrenques, del Cretácico inferior.

Els vessants del got són bastant suaus i estables, pel que no han de donar-se alteracions importants degudes a l'explotació natural de l'embassament.

Geologia i geotécnia de la tancada

Geològicament la zona de la tancada està caracteritzada, principalment, per estrats alternats de calcàries i margues, més o menys calcàries. En l'estrep esquerre, les calcàries i margues (Cretácico inferior), buzan (uns 15º) cap a la llera del riu.

En el marge dret, formant un fort escarpe (corresponent al Cabezo de Terol), s'observen calcàries i dolomías alternantes amb estrats margosos, de tons grisos-negres, i que en superfície mostren colors més ocres a causa de la meteorització. Aquestes calcàries i dolomías (d'edat Cretácico superior) es troben més fracturades i brechificadas que les del marge dret, sobre les quals cavalquen.

Previ, a aquest cabalgamiento, va tenir lloc altre, en el qual argiles triásicas van cavalcar sobre les calcàries-margues cretácicas, posteriorment, afavorit per la presència d'aquesta capa triásica més fluida, que va actuar a manera de lubrificant, es va produir el cabalgamiento de les calcàries i dolomías, que constitueixen el Cabezo de Terol, sobre la resta de la sèrie.

D'aquesta manera localitzem, entre dues formacions calizo-margosas i, un mantell d'argiles versicolores que s'encunya en profunditat a l'altre costat del cabezo, i que té continuïtat cap a la llera, encara que cobert pels acarreos/, en tot el tram del riu afectat per la presa i apareix al peu del escarpe de la marge dreta aigües baix i dalt de l'emplaçament.

Deguda a aquesta anomalia (l'existència del mantell d'argiles i guixos triàsics sota el Cabezo de Terol) es va executar, d'una banda, un tap en tot el front del nucli impermeabilizable de la presa, prèvia excavació de la roca alterada al peu del escarpe, de dita cabezo, amb injecció posterior del mateix i per altra banda la realització d'una pantalla d'injeccions que en vertical arribara per sota del mantell triàsic i en horitzontal travessara el Cabezo fins a tancar en l'apunte triàsic a l'I del mateix, d'aquesta manera s'assegurava la impermeabilidad i l'estabilitat de la presa.

Foto Embalse de Argos
 

pujar

Sismologia.

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a uns altres i ha estat pràctica habitual qualificar els territoris en funció d'aqueixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en “la Guia Tècnica de seguretat de Preses, Estudis geològics i de prospecció de materials” editada pel comitè nacional Espanyol de Grans Preses (CNEGP). En el seu apartat 3.3 es fa una classificació en tres grans grups:

  • Zones de baixa sismicidad. Coeficient ab < 0,04 g
  • Zones de mitjana sismicidad. 0,04 g < ab < 0,13g.
  • Zones d'alta sismicidad. 0,13 g < ab

(Sent ab l'acceleració bàsica de la zona.)

Foto Embalse de Argos
 

Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de Argos es troba en una zona que podríem classificar de mitjana sismicidad ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal de Calasparra és de 0,07 g (dades extraidos de la norma Sismorresistente NCSE-02).

pujar

Informació medioambiental.

L'embassament de Argos es troba dins de la zona ZEPA denominada “Serra del Molí, Embassament del Quípar i Plans del Cagitán” amb el codi ÉS0000265, establida per Resolució de 8 de maig de 2001. A més, per ser una zona ZEPA, l'embassament està inclòs al seu torn en un Àrea de Protecció de la Fauna Silvestre denominada Embassament d'Alfonso XIII, Cagitán i Almadenes.

pujar


 

abans següent tornar