Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Doña Ana

Embassaments

Embassament de Doña Ana

Antecedents.

La Conca del Segura és, entre totes les del territori nacional i al llarg de la història, la que més catàstrofes ha patit com a conseqüència d'inundacions produïdes per avingudes.

Hi ha ressenyes històriques de quasi cinc-cents anys on s’esmenten els desastres suportats a la zona a causa d'estos fenòmens meteorològics, entre els quals es poden destacar pèrdues de vides humanes.

Foto Embassaments de Doña Ana

Durant els segles XVIII i XIX es van dur a terme algunes obres en la conca del Segura al fi de garantir el seu màxim aprofitament. Este és el cas dels embassaments de Puentes, en el riu Guadalentín, i el de Valdeinfierno, en el seu afluent Luchena.

Al començament del segle XX va començar la construcció sistematitzada d'embassaments en la capçalera dels rius, en concordança amb un avantprojecte que va ser elaborat en 1887 per D. Ramón García i D. Luis Gaztelu, per a pal•liar les conseqüències devastadores de la riuada de Santa Teresa, en 1875. D'eixa època són els embassaments de Fuensanta i Cenajo, en el riu Segura, els de Talave i Camarillas en el riu Mundo; el d'Alfons XIII en el Quípar, el de Santomera a la rambla Salada, el de La Cierva en el riu Mula i el d'Argos en el riu de l'Argos.

Foto Embassaments de Doña Ana

L'ampliació de les zones de reg, especialment en les Vegues baixa i mitja del riu Segura, va ocasionar l'estretiment del riu Segura fins a reduir la seua capacitat del llit en alguns trams a tan sols 100 m³/s.

La construcció d'un embassament que laminara les avingudes en el riu Pliego va ser ja estudiat en 1937 per l'Enginyer D. Juan Alcaraz Pavía; el projecte es va denominar pantà de Pablo Iglesias. En l’esmentat estudi no es contemplava la construcció de la presa de Doña Ana.

Foto Embassaments de Doña Ana

Al maig de 1977 es redacta el “Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura”. Entre les obres prioritàries incloses en el Pla General de Defensa contra avingudes es trobava la Presa de Pliego i no s'incloïa la presa de Doña Ana.

La impossibilitat de trobar una tancada adequada en el riu Pliego aigües avall de la confluència amb la Rambla de Doña Ana, va aconsellar la construcció de dos preses -una en el riu Pliego i una altra a la rambla de Doña Ana- per a aconseguir la major laminació possible de les avingudes del riu Pliego.

El projecte de la “Presa de Pliego” es va redactar amb data juny de 1987, incloent la construcció d'una presa a la rambla de Doña Ana, com a tancament complementari a la Presa de Pliego. La rambla dóna nom a la presa, Presa de Doña Ana.

Inicialment es van identificar dos emplaçaments de possibles tancades per a la ubicació de la presa.

L'emplaçament núm. 1 es trobava a uns 1.500 m, de l'emplaçament núm. 2, que va ser el finalment seleccionat, i estava situat a l'inici d'un tram de la vall encaixada, comprés entre un tossal allargat en direcció al llit en marge dret i una àmplia terrassa al•luvial amb grans grossàries de material detrític en marge esquerre.

El substrat estava constituït per una formació de margues verdoses en ambdós marges.

Foto Embassaments de Doña Ana

El marge esquerre es caracteritzava per la presència d'una gran grossària de depòsits al•luvials i sòls col•luvials de naturalesa detrítica grossa i permeable. En els depòsits de materials fins hi havia una intensa erosió de valls, i un sistema de juntes obertes paral•lelament al llit que donaven lloc a l'afonament de lloses.

La tancada estudiada presentava una altura útil possible reduïda a 6 o 8 m, i una longitud en coronació de 150 a 200 m. El marge esquerre estava recolzat sobre depòsits al•luvials d'elevada permeabilitat.

L'emplaçament núm. 2, s'ubicava a uns 1.500 m aigües amunt de l'emplaçament núm. 1, en un tram de vall encaixada compresa entre dos tossals allargats en direcció al llit i constituïdes per una alternança de calcària micrítica, calcària argilosa i argileta calcària, amb rumb transversal al llit i cabussament de 15º a 20º cap a aigües avall.

Es van executar en esta tancada dos sondejos mecànics de reconeixement de 15 i 18 m amb obtenció de testimoni continu i assajos de permeabilitat tipus Lugeon.

Foto Embassaments de Doña Ana

Dels estudis preliminars es va arribar a la conclusió que el comportament rocós de la formació de suport assegurava la seua capacitat portant, i una absència d'assentament per a les càrregues considerades per a una presa d'uns 20 a 30 m. Per tant, es va considerar com a emplaçament adequat de la tancada el núm. 2.

Les obres del projecte de la Presa de Pliego, incloent la Presa de Doña Ana, es van adjudicar, mitjançant concurs i per acord del consell de ministres de data 14 d'octubre de 1988 i amb un termini d'execució de 36 mesos.

Foto Embassaments de Doña Ana

L'Acta de Comprovació del replantejament es va subscriure el 21 de novembre de 1988.

Durant l'execució de les obres es va considerar la conveniència d'efectuar algunes modificacions addicionals sobre el que preveu el projecte, entre les que s'incloïa un nou disseny de la presa de Doña Ana amb les modificacions següents:

  • Nou disseny del sobreeixidor amb llavi fix a dos cotes (tipus Rambla del Moro), augmentant la capacitat de desaiguament.
  • Ocupació de ciment resistent als sulfats, tipus SR, en tot el cos de presa, ateses les característiques químiques de l'aigua de la Rambla de Doña Ana.
  • Supressió de les comportes dels desaiguaments de fons, deixant la presa convertida en “presa de forat”.
  • Eliminació del pas previst sobre la coronació de la presa.
  • Més profunditat de la fonamentació de la presa en els estreps.

Al febrer de 1993 es va redactar el Projecte d'Obres Complementàries núm. 1 de la presa de Pliego que incloïa un enganxall per a alimentació elèctrica de la presa de Doña Ana.

 

abans següent tornar