Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Doña Ana

Embassaments

Embassament de Doña Ana

Marc territorial..

Característiques físiques de la conca

La presa de Doña Ana es troba ubicada a la rambla de Doña Ana María, afluent del riu Pliego, i este al seu torn és afluent del riu Mula.

El recorregut des del seu naixement en el paratge d'El Carretero fins a la presa de Doña Ana consta de 9,3 km. El pendent mitjà del seu recorregut és de 2,41% i la superfície de la conca és 19,41 km².

Respecte a la conca específica de l'embassament de Doña Ana podem destacar que:

  • Al Nord se situen les zones més elevades de la conca com són La Canticharria (509 m), El Arrebolao (557 m), el Cerro Rodero (punt més alt de la conca amb 690 m).
  • A l'est, sud i oest s'eleven zones amb menor altura que pel nord, com el paratge d'El Carretero i La Zapatilla.
  • El terreny pròxim al transcurs del riu són planes esguitades de turons.

La conca vessant de l'embassament de Doña Ana se situa en la seua totalitat a la província de Múrcia i al terme municipal de Mula. Dins de la seua superfície no es troba cap nucli de població.

L'única carretera que creua la conca és la C-6, que unix la població d'El Niño amb la carretera MU-503.

pujar

Informació Medioambiental.

La zona compta amb amplis espais forestals on es pot contemplar la vegetació pròpia del bosc mediterrani amb domini del pi blanc (Pinus halepensis), arbustos xeròfils (espart, espàrrecs silvestres, arç intricat), i plantes aromàtiques (romer, timó, espígol), etc. En les zones més planes, pròximes al rierol, se situen les zones agrícoles amb predomini de l'ametler, l'albercoc, la vinya i l'oliverar.

Les cimes de les serres d'Espuña, pròximes a la conca, són dominades per l'àguila real (Aquila chrysaetos) i la cornella piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax). En estes zones altes és fàcil observar l'arruí (Ammotragus lervia), espècie cinegètica introduïda en el parc Natural de Sierra Espuña i provinent del Marroc.

En les zones agrícoles habiten l'oroneta comuna (Hirundo rustica), la bugadera blanca (Motacila alba), el soliguer (Falco tinnunculus), a més de mamífers com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) i amfibis com la salamandra comuna (Salamandra salamandra), el renoc comú (Bufo bufo), la granota verda comuna (Rana perezi) i la granota de Sant Antoni (Hyla Arborea).

pujar

Geologia.

Geologia regional.

La conca on s'ubica la Presa de Doña Ana està formada pel Prebètic de la unitat de Mula. Està enclavada entre les formacions del complex Bètic malaguide de la Sierra de Espuña al Sud-est, i els materials Subbètics de la serra de Ponce a l'Oest. Els materials malaguides s'estenen des del Paleozoic fins a l'eocé i estan molt escassament afectats pel metamorfisme alpídic. Els materials Subbètics van des del triàsic fins a l'Oligocé i no presenten trets metamòrfics. Els materials neogens i quaternaris ocupen una sèrie de corredors que separen les diverses alineacions muntanyoses constituïdes per materials Bètics.

La unitat Mula pertany a la zona geotectònica subbètica-prebètica, la qual es caracteritza per una tectònica amb estructures principals superficials i nombroses falles d'espenta amb angle davall, i té a esta zona una activitat sísmica important.

La unitat Mula està constituïda principalment per una successió de materials que van des de l'Oligocé fins al Miocé Superior i el quaternari.

A l'est de la Sierra de Ponce es donen formacions oligocenes, constituïdes per una potent sèrie de calcàries margoses característiques d'un mitjà de sedimentació llacunar, seguides d’unes calcàries compactes amb algues lepidociclines, de les quals passa, en discordança, a una calcàries molàssiques possiblement de l'Aquitaniense.

Al nord de la Sierra de Espuña, o Sud-sud-est de la unitat Mula, apareixen les formacions de la conca del riu Pliego, la qual presenta en la base de l'Oligocé, uns conglomerats i calcàries recifals. L'Oligocé Inferior està format per margues ocres amb nivells detrítics intercalats, i l'Oligocé Superior és fonamentalment costaner amb forta influència continental, format per argiletes, limonites i arenoses; s’aprecien també en clara discordança unes calcàries molàssiques de l'Aquitaniense.

Per damunt d'estos materials es disposen, per l'oest: depòsits del Miocé mitjà formats per margues grises i arenoses conglomeràtiques de ciment calcari; per l'est i als voltants del casc del Pliego, afloren elements del Miocé Superior, discordants sobre el Miocé inferior, els quals estan formats per argiles soltes arenetes conglomeràtiques i alguns nivells de molasses.

Per damunt de tot el conjunt anterior s'estén un depòsit de plana de rebliment i que fossilitza un paleorelleu previ, el qual està format per depòsits distancials de glacis de llims margosament i lleugerament yesífers amb certs percentatges d'arenes en cùdols difusos.

Els depòsits de terrassa, al•luvions fluvials i sòls de vessant existents són del quaternari holocé.


La presa de Doña Ana es troba ubicada en el full 72 del mapa geològic d'Espanya, de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, escala 1:200.000. El pla 1.5 reflexa la geologia regional de la conca del riu Mula mitjançant els fulls 72 i 79 del mapa geològic d'Espanya, escala 1:200.000.

Geologia i geotècnia de la tancada.

a) Estratigrafia.

LLa tancada està constituïda per una sèrie monoclinal de tipus carbonatat, recoberta en les zones planes per depòsits moderns de tipus al•luvial, i en les vessants per depòsits de tipus col•luvial.

Les unitats litològiques que apareixen en la tancada de la presa són:

  • Cretaci. Margocalisses.

    Esta constituïda per una sèrie margocalisses gris fosc, estratificades en paquets, que no superen el metre de potència, i de nivells de margocalissa gris clar de 30 a 40 cm de potència, molt més cimentades, que van presentar major resistència davant de l'excavació.

    El seu grau de duresa depén del contingut en ciment carbonatat, i també del grau d'alteració, que és major en les zones més baixes i pròximes al llit.

    Les mostres van ser definides com margocalisses fossilíferes de gra fi, una mica arenós, amb grans de quars, i la seua proporció variable entre 3 i 5%, i depén únicament el seu grau de duresa del contingut en ciment carbonatat.

    Els estrats de margocalisses dures no superen els 40 cm de potència, i es troben afectats per nombroses diàclasis i falles, que van produir xicotets moviments relatius de blocs.

  • Quaternari.

    Estan constituïts pels depòsits al•luvials que entapissen el fons de la vall i que són deguts a la dinàmica fluvial de la Rambla i pels depòsits col•luvials a causa de la dinàmica gravitacional de les vessants.

    Es localitzen tres unitats dins del quaternari:

    En la primera unitat, i com la més moderna, es troben les arenes llimoses marrons clares, la potència de les quals aconseguix entre 3,5 i 4,0 m. Este depòsit es recolza de manera discordant sobre el nivell de graves i s'entremescla amb els depòsits de vessant.

    La segona unitat està constituïda per arenes i graves de cantells arredonits de naturalesa calcària. La grossària d'este nivell és variable, inferior al metre de potència, a excepció del marge dret, on aconseguix els 3 m; esta zona es tracta d'un antic paleollit. La base d'este nivell és la formació margocalissa cretàcica.

    I finalment, es localitzen els depòsits de vessant o col•luvials, entapissant i emmascarant les formacions cretàciques en la contornada de la tancada, amb una potència inferior al metre i constituïts per argiles margoses amb nombrosos fragments de roca heteromètrics.

b) Estructura

El massís rocós es caracteritza per presentar una estructura monoclinal, amb una direcció aproximada N-S en l'estratificació i un cabussament que varia entre 10º i 20º cap al NE.

La fonamentació es troba afectada per quatre famílies de diàclasis, majoritàriament llises, ondulades, d'espaiat variable, tancades o amb segellat de calcita cristal•lina groguenca, a excepció de les més superficials, que per efecte de la descompressió es troben obertes i amb presència d'aigua o humitats en els casos on es troba pròxima. Les característiques d'estes famílies són:

  • La primera família varia en direcció uns 15º, es localitza entre 30º i 45º E, i oscil•la el seu cabussament entre 80º i 90º SE.
  • La segona família presenta una dispersió direccional de 5º, es localitza entre 55º i 60º E i té un cabussament que varia de 80º a 90º NO.
  • La tercera família varia en direcció uns 20º, està situat entre 110º i 130º E, amb un cabussament que varia de 70º a 90º NE.
  • La quarta i última família, es localitza entre 165º i 180º E, amb un cabussament comprés entre 65º i 90º NE.

En l'excavació es van determinar altres diàclasis, que per no aparéixer de forma sistemàtica no se'ls va assignar a cap família.

El massís rocós està, també, afectat per un sistema de falles, tant verticals com normals, que han provocat xicotets moviments relatius de blocs, que no superen el metre en un bot. Així mateix, i en alguns casos, s'ha observat material milonititzat de tipus argilós en els plans de falla.

c) Permeabilitat

Els assajos de permeabilitat in situ, realitzats pel Servici Geològic, posen de manifest que, prescindint dels depòsits recents, el terreny de fonamentació podria considerar-se impermeable als efectes de l'embassament; no obstant això, a causa de fenòmens d'alteració i descompressió, poden haver-hi zones en ambdós vessants favorables a polaritzar fugues de quantia moderada.

Sismologia.

La presa de Doña Ana se situa al terme municipal de Mula, per al qual la Norma de Construcció Sismoresistent NCSR-02, en el seu annex núm. 1, establix una acceleració sísmica bàsica de valor 0,09 g, i per tant és d'aplicació l'esmentada norma.

pujar

previous next back