Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Valdeinfierno

Embassaments

Embassament de Valdeinfierno

Marc territorial i administració

Característiques físiques de la conca

L'embassament de Valdeinfierno se situa en l'extrem occidental de la conca hidrogràfica del Segura, en el terme municipal de Lorca, en la província de Múrcia.

L'embassament es troba actualment aterrit per sediments en una altura de 30 m, quedant, dels 43 m existents entre la llera i el llindar de l'abocador, només 11,4 m de carrera útil.

La conca de l'embassament de Valdeinfierno se situa en la província d'Almería, llevat de els seus extrems oriental, que es troba el got, i septentrional que pertanyen a la província de Múrcia, tenint una superfície de 429 km².

La conca presenta una morfologia irregular però per a major claredat de descripció es diferencien quatre flancs o marges que, començant en el punt més meridional de la conca i seguint el sentit invers a les agulles del rellotge, són S, E, N, O.

Embalse de Valdeinfierno6

Vista desde la margen derecha de los arcos que forman el aliviadero

En el flanc S se situa l'embassament. Aquest flanc es perllonga des de la Serra de María, on es reconeixen cotes màximes de 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo, en la capçalera del Ric Caramel o Alcaide, fins al Serral dels Bollos, amb 985 metres d'altura.

Aquesta divisòria és molt abrupta i està definida per una successió de turons, llomes i serrals de composició carbonácea. En les proximitats de la presa destaca l'Alt del Pericay (1.236 m.s.n.m.) que dóna nom a la serra en la qual està emplaçat.

El flanc E s'estén des del Serral dels Bollos fins a l'alt del Carro (1.264 m.s.n.m.) que representa l'extrem més septentrional de la conca. Altres elements topogràfics rellevants són la Serra del Morter i la Serra de La Pinosa (1.103 m.s.n.m.). Entre l'Alt del Carro i la Lloma de la Cabanya (1.247 m.s.n.m.) es localitza el flanc N de la conca. Aquest presenta una altura molt constant que oscil·la entre 1.200 i 1.300 m.s.n.m.

El flanc O. de la conca es caracteritza per una topografia sense grans desnivells, encara que destaquen els alts del Paso (1.151 m.s.n.m.) i del Gallardo (1.263 m.s.n.m.). El relleu més accidentat de l'interior de la conca es reconeix en la seua meitat més meridional, on cap destacar el Pico del Gabar, de 1.500 m.s.n.m. de cota.

El punt més elevat de la conca es troba en la Sierra de María i presenta una altura de 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo. Entre aquest punt i la llera en la tancada, existeix un desnivell d'uns 1.400 m. En la conca de l'embassament de Valdeinfierno destaquen com lleres principals la Rambla Major i el ric Caramel o del Alcaide. La Rambla Major i els seus afluents drenen la conca en la seua part més septentrional i presenta un patró de distribució de tipus dendrítico. El ric Caramel o de Alcaide discorre per la meitat meridional de la conca.

La xarxa de drenatge en aquesta zona és mixta ja que coexisteixen lleres que adopten una distribució dendrítica amb uns altres que mostren una disposició radial o centrífuga. Aquesta última es caracteritza per una xarxa circular amb lleres paral·leles procedents d'un turó elevat i aïllat, representat en aquest cas pel cerro Gabar. Al voltant de la base del turó circula el ric Caramel que actua menge col·lector principal.

En la conca del ric Caramel o de Alcaide també destaca l'existència de zones amb caràcter endorreic.

pujar

Informació Mediambiental

Dada la antigüedad del proyecto de la presa de Valdeinfierno, así como de los distintos proyectos de recrecimiento y refuerzo, no se han encontrado estudios de impacto ambiental referentes a la construcción y explotación de la presa.

pujar

Geologia i sismologia

Geologia regional

La conca de l'embassament de Valdeinfierno se situa en el conjunt de les serralades bètiques i, dintre d'elles, en el Domini Subbético, pertanyent al Subbético mig i intern. Els materials que componen aquest domini són de naturalesa carbonatada i la majoria d'ells es van formar durant el període Mesozoic.

Aquests materials han sofert tres fases de deformació durant la orogènia alpina que han originat plecs, encavalcaments, lliscaments, etc. Al costat de dites materials, però en menor mesura, aflora un conjunt de sediments, denominats "post-mantell", que són de composició detrítica i carbonatada i es van generar durant el Neógeno. Aquests sediments descansen discordants sobre els anteriors.

S'agrupen les unitats estratigràfiques constituïdes per litologies similars, diferenciant els següents grups:

  • Argiles amb guixos: Aquesta unitat aflora en el Nord de la conca. Es compon d'argiles bigarrades, gresos en capes primes, dolomies, així com de guixos multicolors i carniolas. Es van formar en el període Triàsic. Les argiles són de color vermellós, violeta-blavós/ o verdós. Les gresos són de gra fi, mostren color verdós o blavós. Les dolomies es presenten en general en bancs poc potents. Juntament amb els guixos i en quantitat molt abundant, apareixen roques volcàniques conegudes comunament com ofites, i que en general corresponen a diabasas o dolerita. Els materials dominants, les argiles, presenten un potencial erosiu molt accentuat pel que subministren nombrosos aportis fins a l'embassament.
  • Materials detríticos: Afloren fonamentalment per les vores occidental i septentrional del conca. Es componen de conglomerats, gresos i argiles. Els conglomerats, que són bastant heteromètrics i arrodonits, presenten una composició carbonatada. Aquesta unitat s'atribuïx al Pliocè. Aquests materials a l'erosionar-se generen sediments silicis i carbonats de granulometria variable que poden arribar a l'embassament.
  • Unitat de Carbonats: Una àmplia superfície de la conca està formada per materials carbonats que poden ser de composició calcària, dolomítica o margosa. La major part d'aquestes roques pertanyen al Mesozoic però també es troben carbonats del Terciari. Els carbonats a l'erosionar-se generen fragments de roca, argiles i carbonats en dissolució. Per la seva extensió i proximitat, els carbonats actuen com principal font subministradora de sediments a l'embassament.
  • Materials Quaternaris: Sota aquesta denominació s'agrupen els dipòsits al·luvials quaternaris que ocupen les rambles i jaços dels rius. Estan constituïts per blocs, cants, graves, sorres, llims i argiles, components tots que poden arribar a l'embassament.



Geología regional Documento PDF (428 KB)

Geologia i geotècnia de la tancada i del got

L'emplaçament de la presa de Valdeinfierno correspon a un congost estret. El ric Luchena, d'orientació sensiblement NO - SE, se situa en la zona de la tancada al voltant de la cota 654,70 m.s.n.m. (644,70 m.s.n.m.). El terreny que forma la tancada de la Presa està format per una calcària oolítiques del Juràsic superior que es posa en contacte amb la formació de calcàries margoses i margues del got mitjançant una falla que, procedent del vessant esquerre del got, creua la tancada en forma obliqua per sota de la pròpia presa, continuant pel vessant d'aigües baix de l'estrep dret, estant, en les seves proximitats, fracturada la roca.

Sismologia

Informació no disponible.

pujar

abans següent tornar