Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Cárcabo

Embassaments

Embassament del Cárcabo

Marc territorial i administració..

Característiques físiques de la conca.

La conca de la Rambla d'El Cárcabo queda delimitada pràcticament per l'Alto del Almorchón, a l'Oest, i l'Alto de Higuera i la Herrada a l'Est. El llit de la rambla s'origina en Puntal del Ripión (580 msnm) i recorre 8,5 km fins a arribar a l'emplaçament de la presa (10 km fins a la desembocadura en el riu Segura). El pendent mitjà de la rambla és del 3,8%.

La conca de la Rambla d'El Cárcabo

Informació mediambiental.

Pel que fa a figures de protecció que afecten la presa d'El Cárcabo, es troba la ZEPA denominada Sierra del Molino, Embassament del Quípar i Llanos del Capitán, que comprén l'embassament d'El Cárcabo, i també el LIC denominat Sierras i Vega Alta del Segura i Río Benamor, dins de la qual es troba l'embassament d’El Cárcabo.

pujar

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

L'embassament d'El Cárcabo es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Divisió esquemàtica de l'Orògen Alpí Perimediterrani

Divisió esquemàtica de l'Orògen Alpí Perimediterrani

Dins de les serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibèric. Els materials d'este domini ocupen una gran extensió a la serralada i representen un interval de temps que va des del Trias fins al Miocé. Tenen una estructura caracteritzada per un envol generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínic) i la tapadora deformada (plecs, falles i mantells d'encavalcament mesozoics i cenozoics), en els que el Trias arcillós-evaporític actua com a material d'envol i els encavalcaments tenen vergència general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, i roman a una profunditat de 5-8 km, constituït per materials anàlegs al massís Ibèric.

Mapa geològic general de les Serralades Bètiques

Mapa geològic general de les Serralades Bètiques

A més, es distingixen els materials autòctons, que en la nostra zona d'estudi es distingixen els corresponents a les formacions premantells (d'edat miocena) i les formacions constituïdes per materials postorogènics, que es van depositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats al•lòctones, i que constituïxen la tapadora terciària i quaternària.

Geologia i geotècnia del vas.

El vas està ocupat, majoritàriament, per materials miocens, més específicament d'edat Tortoniense, compostos per (Msb) margues i margocalisses gris fosc amb algeps, que es troben en el llit dels barrancs, i davall unes (Ms) margues arenoses de color blanquinós. El seu cabussament és pràcticament horitzontal. El quaternari es compon de materials col•luvials (trossos de conglomerats, arenoses i calcàries mesclades amb arena argilosa i llimosa), al•luvials (formats per cantells de calcàries i margocalisses), i eluvio-col•luvials (formats per llim argilós amb cantells). Hi ha una banda de materials al•lòctons de 400 m d'amplària mitjana i que creua l'embassament en la seua zona mitjana amb direcció Oest-Est, procedent de successius mantells de corriment del Subbètic intern. Estos materials són de Trias Keuper (margues bigarrades amb algeps i arenoses) i de l'eocé (margues, arenoses i calcàries nummulítiques). Quant a les característiques geotècniques dels materials que es troben en l'embassament es pot dir el següent:

- Tots els materials (a excepció dels quaternaris grossos), tant autòctons com al•lòctons, són pràcticament impermeables.

- La presència d'algeps contribuïx a la salinitat i agressivitat de les aigües.

- Les característiques d'erosionabilitat són extraordinàriament acusades, sobretot en les margues arenoses blanquinoses del Miocé Superior; i també, encara que amb menor importància, en les margues roges i verds del Miocé Superior, i les existents de l'eocé i Trias.

Geologia i geotècnia de la tancada.

La tancada es troba situada en una alineació muntanyosa molt escarpada que la rambla d'El Cárcabo talla perpendicularment.

Esta alineació té una longitud de 6 km i una amplària mitjana de 160 m en el seu encreuament amb la rambla, i s’engrossix cap a ambdós extrems. L'altura del llit entre l'un i l'altre costat del portell format entre dos farallons té un desnivell d'uns 25 m que la rambla salva mitjançant fort pendent i tres cascades. La primera es troba a l'entrada del portell amb un desnivell de 2,5 m, la segona 25 m. aigües avall amb un desnivell de 7 m i la tercera, després d'un tram de fort pendent molt encaixat per l'últim faralló, amb un desnivell de 10 m a l'eixida de l'últim faralló. Després d'esta última cascada hi ha un toll de 4,5m de profunditat.

En conjunt, els materials de la tancada són conglomerats amb intercalacions d'arenoses, arenes i argiles, la qual cosa es traduïx en una erosió diferencial molt típica; els conglomerats formen forts farallons amb caigudes quasi en vertical, sobretot en el marge dret; i les intercalacions d'arenes i argiles produïxen depressions topogràfiques situades entre els farallons.

En el marge dret apareixen tres farallons i dos depressions; en el marge esquerre cinc farallons, i quatre depressions; el faralló de major entitat i grossor és el situat aigües avall. Transversalment al llit, la tancada presenta unes vessants amb una forta pendent res més deixar el llit del rierol. La major part de les zones deprimides es troben recobertes d'un peu de muntanya, compost per trossos de conglomerats de diferents grandàries i formes, amb matriu arenosa argilosa amb una potència que varia entre diversos cm i 2-3 metres.

Els materials de la tancada són d'edat cretàcica, constituïts en general per conglomerats poligènics de procedència calcària, silícia, margocalissa i arenosa, amb matriu calcària o areniscosa. Els conglomerats engloben cùdols de longitud i amplària variable d'arenosa de gra gros, amb abundants concentracions de carbonades i restes de lamel•libranquis, i cùdols d'arenosa micàcia de gra fi, de colors verdosos, blancs i negres. Es troben també intercalacions d'argila de colors verds i rojos. Els materials de la tancada presenten una direcció aproximada N-70, amb un cabussament de 75º al Nord, que donen un aspecte de verticalitat als farallons. En el llit de la rambla i voltants, apareixen grans blocs de conglomerats despresos dels farallons que aconseguixen diverses tones de pes. L'al•luvial existent en la tancada és de poca extensió i potència.

pujar

Sismologia.

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials" editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses en el seu apartat 3.3. es fa una classificació en tres grans grups:

a) Zones de baixa sismicitat: ab < 0,04g

b) Zones de mitja sismicitat: 0,04g < ab < 0,13g

c) Zones d'alta sismicitat: 0,13g < ab

on ab és l'acceleració bàsica de la zona. Atenent a la classificació ací realitzada, la presa d'El Cárcabo es troba en una zona que podríem classificar de mitja sismicitat, ja que l'acceleració bàsica per al T.M. de Calasparra és de 0,07 g i per al T.M. de Cieza de 0,09 g.

pujar

abans següent tornar