Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Posttransvasament Tajo-Segura

Posttransvasament Tajo-Segura

Transvasament

La derivació de les aigües del Transvasament es realitza en l'embassament de Bolarque, punt de confluència dels cabals del Tajo i del seu afluent Guadiela, regulats pels hiperembassaments d'Entrepeñas i Buendía.

Este tram constituïx el primer exemple de modern aprofitament reversible a Espanya, en el qual a la funció primària d'elevació de cabal de transvasament s'ha incorporat una funció subsidiària de central d'acumulació per a la producció d'energia de puntes.

Situació geogràfica
Situació geogràfica
(es pot ampliar polsant en imatge)

La presa de Bolarque s'utilitza mitjançant quatre canonades d'aspiració de 3,50 m. de diàmetre, que travessen el massís de la presa per a alimentar a l'estació elevadora situa dóna al peu d’esta. Els òrgans de tancament i protecció dels conductes de presa estan ubicats en el paràmetre mullat del dic i són accionats des de la seua coronació. La central, equipada amb quatre grups reversibles de 203 Mw de potència conjunta, impulsa l'aigua cap al cim de la serra d'Altomira per dos canonades metàl•liques de diàmetres variables entre 3,15 m. i 3,45 m., que salven un desnivell de 245 metres amb una longitud d'1.025 metres.

A les canonades succeïx una galeria de pressió de 5,35 m. de diàmetre i quasi 14 Km. de longitud, perforada al llarg de la cresta de la serra i proveïda en el seu origen d'una ximenera d'equilibri de 79,50 m. d'altura (sobre fonaments), i de 25 m. de diàmetre intern. La galeria de pressió revestida de formigó fortament armat, desemboca en l'embassament de La Bujeda, el vas del qual està tancat mitjançant tres dics de materials solts, que proporcionen una capacitat d'embassament de set milions de metres cúbics, per a emmagatzemar l'aigua bombada.

En l'embassament de La Bujeda s'inicia una conducció que salva la distància de 93 Km., fins a l'embassament d'Alarcón, per mitjà d'una alternança de trams en canal, aqüeductes i túnels.

Entre els aqüeductes mereixen destacar-se els passos dels rius Ransares i Cigüela, que amb longituds de 2.850 m. i 6.200 m. respectivament, fonamentats en terrenys difícils i suportats per pilars de fins a 50 m. d'altura, constituïxen verdaders rècords en el seu gènere. Així mateix, dels dotze túnels que consta el tram, mereix especial esment el de Villarejo (encreuament de la divisòria Guadiana-Jucar) de 5.020 m. de longitud, per les dificultats que va oferir la seua perforació.

El tram III, de 106 Km. de longitud, és alimentat en el seu origen, des del contraembassament d'Alarcón, mitjançant el túnel del salt del Picazo, del qual és concessionària Hidroelèctrica Espanyola. La utilització compartida d'esta conducció, en tant els volums que es transvasen ho permeten, suposa posposar la inversió necessària per a la construcció d'un túnel propi, el traçat de la qual serà sensiblement paral•lel al del salt.

En el canal del transvasament, denominat canal d'El Picazo en el seu primer recorregut, travessa un important aqüeducte, el de Santa Quiteria, d'una miqueta més de mig quilòmetre de longitud, suportat per 15 piles de fins a 30 m. d'altura.

El tram IV, constituïx, indubtablement la peça mestra de l'Aqüeducte. Consistix a salvar la divisòria Xúquer-Segura, travessant, per mitjà d'un túnel de 31927 m. de longitud, la Sierra de Hellín, en el vorell sud de La Manxa (província d'Albacete).

El túnel s'ha perforat a profunditats compreses entre 200 i 300 m., en un massís essencialment juràssic de geologia torturada i difícil, amb cabals subterranis de molta importància des d'un punt de vista constructiu.

Perfil longitudinal de l'aqüeducte Tajo-Segura
Perfil longitudinal de l'aqüeducte Tajo-Segura
(es pot ampliar polsant en imatge)

abans següent tornar